Durant el franquisme, quan una vaga costava la presó, sang i fins i tot la vida, els treballadors es van unir per acabar amb les injustícies del patró i del govern desafiant les lleis feixistes.
Quan un obrer o un empleat era acomiadat, pertanyés a una empresa petita o gran, el conjunt dels treballadors realitzaven actes unitaris fins que el company o els companys acomiadats eren readmesos. Les concentracions enfront de les empreses, els plantis, les vagues i les manifestacions es van fer habituals i multitudinaris, d'aquesta forma es va aconseguir derrocar al franquisme.
Ara, quan acomiaden a un obrer o empleat, tot queda relegat a accions formals d'una dotzena de delegats o de funcionaris del sindicat al que pertany l'acomiadat, els qui actuen com si d'una jornada del seu treball es tractés, sense cap esperit solidari. No hi ha participació dels companys dels centres de treball, i moltes vegades ni tan sols dels companys de l'empresa de l'acomiadat. Els altres sindicats es mostren indolents i no acudeixen a les concentracions, bé, perquè no se'ls han "convidat" o perquè tenen idees sindicals i polítiques diferents al represaliat. D'aquesta forma, l'acomiadat es queda al carrer i la patronal surt enfortida, mentre que els treballadors en general adquireixen mala consciència de la realitat, doncs arriben a creure que no es pot fer res.
Portem 40 anys i encara no s'ha donat un sol pas al capdavant per a la unitat, en tant els treballadors continuen patint pel temor i el terror que en qualsevol moment poden ser acomiadats sense defensa alguna. Aquesta situació de desunió està sent utilitzada pels governs de l'Estat i de les comunitats, amb l'objectiu d'arremetre contra les classes populars i fer recaure sobre elles el pes de la crisi, que va des de la negació dels drets laborals fins a l'explotació mes criminal, amb greus efectes per a les nostres famílies: desocupació, salaris de misèria, desnonaments, baixes pensions, ensenyament car i de mala qualitat, sanitat en procés de privatització…
Per aquesta raó, com a simples treballadors fem una crida a tots els membres de comitès i als delegats de personal, sense importar les seves concepcions polítiques i sindicals per construir una Assemblea unitària amb la finalitat de posar en pràctica entre tots la UNITAT I LA SOLIDARITAT, que tant necessiten i reclamen els treballadors, amb el compromís d'elevar la consciència política dels nostres representats, doncs les reformes laborals, les retallades que afecten als treballadors i al poble en general, s'emmarquen dins de la política que els parlamentaris duen a terme contra la classe treballadora.
Els comitès d'empreses i delegats de personal són els únics organismes que realment han estat triats pels treballadors, la qual cosa comporta l'obligació que siguem els que hem contret davant ells la responsabilitat de lluitar pels seus interessos. Aquests interessos desborden l'àmbit de cada empresa, doncs les lleis que protegeixen al patró per acomiadar-nos, els decrets que ens obliguen a pagar les medicines, les pujades de preus, les lleis que imposen els desnonaments, els pactes que permeten al patró despenjar-se dels convenis etc. són de caràcter general i no poden frenar-se des d'una empresa. Qui menysprea la unitat amb les altres empreses, està actuant contra els seus propis companys i utilitza la seva representació per mantenir la divisió i amb ella, es converteix en còmplices de les polítiques antiobreres.
LES CONSIGNES UNITAT I SOLIDARITAT han de presidir les nostres conductes.
